Les zones situades a l'altura del nivell del mar tenen més pressió atmosfèrica que les que estan més elevades. Com més amunt del nivell del mar ens situem, més petita és la pressió atmosfèrica, ja que hi ha menys gruix d'aire a sobre. Això també fa que l'aire sigui més atapeït al nivell del mar que al cim d'una muntanya. Així, per exemple, al cim de l'Everest – la muntanya més alta del món, situada a la serralada del Himalaia- la pressió atmosfèrica és més baixa (aproximadament d'uns 300 mm de mercuri) que a qualsevol punt de les platges mediterrànies (d'uns 760 mm de mercuri).
Allà on hi ha menys aire, també hi ha menys oxigen disponible. Vet aquí per què els alpinistes, quan han d'escalar els cims més alts del planeta, han d'equipar-se amb bombones d'aire comprimit. Aquestes bombones els permeten respiraren indrets on l'aire és més aviat escàs. La pressió disminueix ràpidament amb l'alçada, però a més hi ha diferències de pressió entre unes zones de la troposfera i les altres que tenen gran interès des del punt de vista climatològic.
