VENT
El vent és el flux de gasos a gran escala. A la Terra, el vent és el moviment en massa de l'aire. A l'espai exterior, el vent solar és el moviment de gasos o partícules carregades del Sol a través de l'espai, mentre que el vent planetari és la desgasificació d'elements químics lleugers de l'atmosfera d'un planeta cap a l'espai. Els vents se solen classificar segons lah seva escala espacial, la velocitat, els tipus de força que els causen, les regions on es produeixen i el seu efecte. Els vents més forts observats en un planeta del sistema solar es produeixen a Neptú i Saturn.
En meteorologia se solen denominar els vents segons la seva força i la direcció des de la qual bufen. Els augments sobtats de la velocitat del vent durant un temps curt reben el nom de "ràfagues". Els vents forts de durada intermitja (aproximadament un minut) es diuen "torbonades". Els vents de llarga durada tenen diversos noms segons la seva força mitjana, com per exemple "brisa", "temporal", "tempesta", "huracà" o "tifó". El vent es pot produir a diverses escales, des de fluxos tempestuosos que duren desenes de minuts fins a brises locals generades per l'escalfament de superfícies de terra i duren unes quantes hores, fins a vens globals que són el fruit de la diferència d'absorció d'energia solar entre les zones climàtiques de la Terra. Les dues causes principals de la circulació atmosfèrica a gran escala són l'escalfament diferencial entre l'equador i els pols, i la rotació del planeta (efecte de Coriolis). Als tròpics, la circulació de depressions tèrmiques per sobre el terreny i altiplans elevats pot impulsar la circulació de monsons. A les àrees costaneres, el cicle brisa marina/brisa terrestre pot definir els vents locals; a les zones amb terreny variable, les brises de vall i muntanya poden dominar els vents locals.Els vents poden donar forma al relleu a través d'una sèrie de processos eòlics com ara la formació de sòls fertils (per exemple, el loess) o l'erosió. La pols de deserts grans pot ser moguda grans distàncies des del seu lloc d'origen pels vents dominants; els vents que són accelerats per una topografia agresta i que estan associats amb tempestes de pols han rebut noms regionals a diferents parts del món a causa del seu efecte significatiu sobre aquestes regions. El vent afecta l'extensió dels incendis forestals. També dispersa les llavors de determinades plantes, fent possible la supervivència i dispersió d'aquestes espècies vegetals, així com les poblacions d'insectes voladors. En combinació amb les temperatures fredes, el vent té un efecte negatiu sobre el bestiar. El vent afecta les reserves d'aliment dels animals i les seves estratègies de caça i defensa.
ANTICICLÓ
Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques. És el terme oposat a cicló (nucli de baixes pressions atmosfèriques). L'anticicló es tracta d'un fenomen meteorològic que es pot definir com una circulació de vents a gran escala al voltant d'una regió central d'altes pressions atmosfèriques, que, per la força de Coriolis, gira en sentit horari (dextrògir) en l'hemisferi nord i en sentit antihorari (levògir) en l'hemisferi sud.[1] En un anticicló la pressió atmosfèrica (corregida a nivell del mar) és superior a la de l'aire que l'envolta. L'aire d'un anticicló és més estable que l'aire que l'envolta i davalla sobre el sòl des de les capes altes de l'atmosfera, produint-se un fenomen anomenat subsidència que limita la formació de núvols.Hi ha dos tipus de anticiclos, us els expliquem :
* Un anticicló tèrmic és forma pel descens d'una massa d’aire degut a que està més freda que l'entorn. Es produeix quan l'aire davalla per refredament, augmenta la pressió atmosfèrica, i la pèrdua de temperatura es més gran en les capes baixes que en les altes, provocant una inversió tèrmica.
* Un anticicló dinàmic es forma per la davallada d'una massa d'aire degut a que es empesa cap la superfície de la Terra per l'advecció en alçada de mases d'aire que la desplacen del lloc en el que es troba. Dóna temps sec, assolellatleat i calorós. L'anticicló es caracteritza per la seva pressió atmosfèrica que és superior a la de l'aire proper, això produeix un efecte expansiu en aquesta zona.
BORRASCA O DEPRESSIÓ ATMOSFÈRICA
Una depressió atmosfèrica és una zona amb la pressió atmosfèrica més baixa que les zones del voltant.
A l'hemisferi nord les depressions giren en sentit contrari al de les agulles d'un rellotge, en canvi a l'hemisferi sud giren en sentit contrari en ambdós casos això ho motiva l'efecte de Coriolis.
Les depressions s'originen a la Zona de convergència intertropical formant part de la circulació de la cèl·lula de Hadley.Les depressions, s'associen normalment amb vents forts i elevació atmosfèrica. Aquesta elevació sol produir cel cobert, a causa del gradient tèrmic quan l'aire es col·lapsa. Així, les depressions solen portar cels ennuvolats o coberts, que poden minimitzar la temperatura diürna tant a l'estiu com a l'hivern. Això es produeix per l'entrada de menys radiació solar d'ona curta i temperatures més baixes, ja que els núvols reflecteixen la llum solar. De nit, l'efecte d'absorció dels núvols en la radiació d'ona llarga, com la calor de la superfície, permet que les temperatures diürnes siguin més fresques en totes les estacions de l'any.
